CARTA AL DIRECTOR. Concert de Muse a Barcelona: una presa de pèl

Fa tan sols dos dies que els assistents al concert del grup britànic Muse vam saber que l’event, programat inicialment pel divendres 27 de novembre al Palau Sant Jordi, seria canviat de dia degut als entrenaments i a les tasques de preparació de la pista on es celebrarà, properament, la Copa Davis. Concretament, ara el concert tindrà lloc el dimarts 24 de novembre, al mateix recinte.

No cal dir que, a banda de sentir una profunda decepció, també ens sentim enganyats i manipulats. Alguns tenim l’entrada des del mes de juny, i ja varem haver de patir un canvi de recinte (inicialment el concert es feia a l’Olímpic de Badalona però, degut a l’alta demanda, finalment es decidí el Sant Jordi). Els que vivim a Barcelona encara tindrem la possibilitat d’anar-hi, malgrat els problemes que segurament sorgiran a nivell de vidaprofessional (l’obertura de portes és a les 7 de la tarda) o privada. Els assistents que venien de fora de la ciutat, la majoria dels quals – a tres setmanes vista - ja havien reservat vols i hotels, es quedaran amb un pam de nas.

Voldria expressar el meu rebuig a aquesta decisió - duta a terme de forma unilateral per part dels organitzadors del concert (l’empresa Live Nation España, S.A.U), l’Ajuntament de Barcelona i la Federació Internacional de Tennis (a la qual respon la Federació Catalana) - sense tenir en compte als més de 20.000 assistents del concert, que a banda d’aficionats a Muse també som consumidors i tenim els nostres drets. No cal dir que efectuarem tots els tràmits legals que estiguin al nostre abast per tal de denunciar aquest abús.

El més trist de tot plegat és comprovar com els interessos esportius (que, en el cas de la Copa Davis, es poden llegir en clau política), així com l’afany de protagonisme i de guanys econòmics per part de l’Ajuntament i la Federació, passen per sobre dels consumidors i dels ciutadans. No només els aficionats de Muse som els perjudicats: ho són tots els amants de la música i la cultura en general i, de fet, tots els contribuents, ja que l’organització de la Copa Davis es finançarà, en bona part, amb la col·laboració de tots nosaltres.

En definitiva: una manca de respecte i un abús que val al pena que es conegui, i pel qual mereixem tots una resposta.

Feliç segle nou

Comentava el polític i periodista Carles Sentís en un article a La Vanguardia (9/I/09) que el segle XXI s'inaugurava, de fet, amb l’any que tot just comença. Ras i curt.

Així com alguns historiadors consideren l’etapa 1914-1989 com la cronologia “efectiva” del segle XX ( de la Primera Guerra Mundial a la caiguda del Mur) – conegut així com “el segle curt” -, Sentís afirmava el 2009 era la data clau per a l’inici d’una nova era.

Què ha succeït de nou aquests darrers anys? Seguint els arguments que exposa el periodista, l’atac terrorista de l’11-S pot ser considerat com la culminació d’una sèrie d’atemptats escala global que han tingut lloc al llarg del segle XX. Un esdeveniment amb terribles conseqüències, però que, d’altra banda, no ha capgirat el món; l’equilibri de poders ha seguit essent el mateix.

La recent crisi econòmica, en canvi, si que es pot considerar un autèntic punt d’inflexió. Per primera vegada des del Crack del 29, el capitalisme més agressiu ha quedat completament en descrèdit. S’ha acabat la festa neoliberal i tots n’estem pagant les conseqüències. Aquest sí que seria el primer esglaó envers un nou ordre mundial, segons Sentís. El món mai tornarà a ser el mateix.

Sigui l’inici d’un nou segle o, simplement, una continuació del que varem iniciar el 2001, el nou any ha irromput de manera brusca i sense contemplacions: el genocidi a Gaza, Rússia talla el gas a mitja Europa de l’Est i, en clau catalana, un altre desengany amb el finançament.

Incertesa, inseguretat, por, indignació, ràbia; sentiments recurrents que sentim els espectadors del segle XXI quan, perplexos, observem com els fets es succeeixen a les pantalles dels nostres televisors i es planten al nostre dia a dia.

Feliç segle nou.