Feliç segle nou

Comentava el polític i periodista Carles Sentís en un article a La Vanguardia (9/I/09) que el segle XXI s'inaugurava, de fet, amb l’any que tot just comença. Ras i curt.

Així com alguns historiadors consideren l’etapa 1914-1989 com la cronologia “efectiva” del segle XX ( de la Primera Guerra Mundial a la caiguda del Mur) – conegut així com “el segle curt” -, Sentís afirmava el 2009 era la data clau per a l’inici d’una nova era.

Què ha succeït de nou aquests darrers anys? Seguint els arguments que exposa el periodista, l’atac terrorista de l’11-S pot ser considerat com la culminació d’una sèrie d’atemptats escala global que han tingut lloc al llarg del segle XX. Un esdeveniment amb terribles conseqüències, però que, d’altra banda, no ha capgirat el món; l’equilibri de poders ha seguit essent el mateix.

La recent crisi econòmica, en canvi, si que es pot considerar un autèntic punt d’inflexió. Per primera vegada des del Crack del 29, el capitalisme més agressiu ha quedat completament en descrèdit. S’ha acabat la festa neoliberal i tots n’estem pagant les conseqüències. Aquest sí que seria el primer esglaó envers un nou ordre mundial, segons Sentís. El món mai tornarà a ser el mateix.

Sigui l’inici d’un nou segle o, simplement, una continuació del que varem iniciar el 2001, el nou any ha irromput de manera brusca i sense contemplacions: el genocidi a Gaza, Rússia talla el gas a mitja Europa de l’Est i, en clau catalana, un altre desengany amb el finançament.

Incertesa, inseguretat, por, indignació, ràbia; sentiments recurrents que sentim els espectadors del segle XXI quan, perplexos, observem com els fets es succeeixen a les pantalles dels nostres televisors i es planten al nostre dia a dia.

Feliç segle nou.