Alteracions, Mutacions i Defectes

Repassant els resultats de les eleccions de diumenge podem trobar dades força interessants i curioses. Per exemple, descobrim que el PP treu els seus millors resultats a les circumscripcions de Múrcia (agua y campos de golf para todos) i Àvila (terra natal de l’Acebes) i que 13.413 “persones” van votar a la Falange de les JONS i 4.842 a la Falange Autèntica, partits que haurien d’estar tan il·legalitzats com d’altres.

També podem descobrir que la RCN-NOK (Representación Cannabica Navarra) treu millors resultats a València que a Navarra, i que al PDLPEA (l’acrònim més complicat que he vist mai: Partido De Los Pensionistas En Acción) l’han votat quasi tres mil jubilats de Barcelona.

Però, d’entre tots els partits que es presentaven, el què més ens ha cridat l’atenció – per freasky i completament innecessàri – és l’AMD (Alternativa Motor y Deportes)

Aquesta formació, de cridaner nom, té la seva seu a Santander i basa la seva ideologia en la falta d’ideologia (“el primer partido de españa no ideologico”, citem textualment).

Bàsicament, denuncien l’estat d’indefensió en què es troben els aficionats del motor i els esportistes en general i es defineixen com el partit del sentit comú.

El seu projecte polític, com és lògic, dóna prioritat al món del motor i l’esport. Algunes propostes són la cessió d’espais públics per activitats esportives (és a dir, circuits per a fer el cabra) i un seguit de mesures de seguretat vial ( guarda-rails més segurs, pintura antilliscant a les carreteres,etc). També incideixen en la creació de circuits rurals de golf (?) o ciutats del motor (??).

En el seu programa electoral, trobem altres mesures de caire més social, totes elles innovadores i concretes.
Tals com el foment de l’ocupació (no sabem si parlen de pisos o del món laboral) , l’exigència a les institucions de subvencions per la millora de les seves infraestructures, o la creació d’una (sí, sí, una de sola) aula per estudiar i treballar amb- mínim!- deu ordinadors connectats a Internet.
En definitiva, un seguit de tòpics, llocs comuns i alguna idea marciana; això sí, amb un toc progre. Primitiu, però progre.

I què se n’ha fet d’aquest partit després del 9M? Doncs a la seva pagina web destaquen la gran victòria, amb 15000 vots a 12 circumscripcions diferents, cosa que els permet afrontar amb esperances de les eleccions europees del 2009.

Encara que, observant els resultats del Ministeri de l’Interior comprovem que només han tret 3.764 vots i s’han presentat a 11 llocs, no podem dir que no són optimistes.

I d’on han sortit aquests vots? doncs potser coneixeu algun votant i tot, perquè AMD ha tret els millors resultats al Principat amb 1.242 vots.

Crònica electoral

No volíem ser menys que ningú.

Hem tirat de visa i hem comprat una T-10 de sis zones, per enviar als nostres corresponsals (kontrablocaire A i kontrablocaire B) a diferents punt de la nostra geografia .
Realitzarem una crònica actualizada, exhaustiva i precisa de la jornada des dels punts de més rellevància del país.

Per si et ve de gust un diumenge més tranquil. Aquí pots seguir les eleccions al temps que esperes pacientment que la barra del emule avanci:

Al 3/24

A vilaweb

Les dades de participació i els resultats, des d'aquesta web oficial, evidenment només en espanyol.

11:00 reunió dels corresponsals

Cafès amb llet, croissants i premsa variada. Tot es a punt per un intens dia.

Repassem les dades de participació de les ultimes eleccions per tenir-les fresques mentres la cambrera ens regala una demostració practica de com ser mal educat.

Comencem el dia amb forces...

12:00 Inspecció visual de col·legis electorals per Barcelona

Col·legis visitats: 3

Inspecció visual: Força moviment. Hi ha molta gent, barreja d’edats: des de jubilats a pares joves amb nens petits, etc.

Conclusió: Com qualsevol altre diumenge al matí

No veig cap taula dels del decideixo decidir, serà qüestió de trobar-los o potser ja els hauran fet fora?

13:00 Enquesta a peu d'urna

Via sms un amic ens envia el resultat d'una consulta realizada a peu d'urna, majoria absoluta del PSOE.

Fiate'n tu d'una enquesta de les dotze del migdia, hahaha.

14:00 Arriben resultats

La nostra enviada especial al gran nucli urbà de Matadepera (motor del Vallès) ha fet les segúents declaracions:

"El Pavelló Municipal Multifuncional bullia d'activitat. Les famílies, endiumenjades, baixaven de les urbanitzacions per dur a terme, amb llibertat i normalitat, el seu dret a vot. Els Mercedes i els Porsches s'amuntagaven en doble filera. Segons els nostres càlculs, la participació podria arribar a nivells sense precedents a la vila de l'Alt Vallès"

16:00 Primeres valoracions sobre la participació

Es confima que els iaios i els pares del matí anaven a votar.

18:00 Impressions des del carrer

Ens endinsem al metro per recollir les opinions més populars. Sentim a una dona referir-se a un candidat com "el de Polònia", respirem tranquils, la gent està informada

20:00 Sondejos


Sembla que guanya en ZP...



22:00 Consell de redacció per analitzar resultats


Amb un bon sopar al davant ens disposem a reflexionar sobre els resultats...
Destaquem un gran titular: GUANYA LA POR.

Rètols i coses que importen

En què quedem?

No s’han fet un fart de dir-nos que els temes identitaris com, per exemple, la llengua, eren una cosa de nacionalismes perifèrics i provincians i que el què realment preocupava als no-nacionalistes (com el PP, Ciutadans/anos o "allò" de la Rosa Díez) eren els temes que “IMPORTAN A LA GENTE” com el preu d'una barra de pa o com va l' Euribor? .

Doncs resulta que, tal i com el cosmopolità diari El Mundo destaca en portada, del debat d’ahir entre en Rajoy i en ZP, el més important és que el candidat conservador “retó en vano a Zapatero a que defienda el español en Cataluña”. Ni les pensions, ni el canvi climàtic , ni el preu del petroli; el més important per a Espanya es si retolem les botigues en català o no.

Pels que vareu tenir el seny d'estalviar-vos l’avorridíssim debat, us confesso que no sé què va ser més trist: si veure al president del Partit Popular enarborant la bandera de l'anticatalanisme per guanyar vots, o al president del govern (en teoria, de tots els ciutadans de l’Estat Espanyol, incloent els catalans) incapaç de justificar el per què de la política lingüística que aplica el seu propi partit a la Generalitat, més enllà del “y tu cuando estabas en el gobierno, más”.

I què en diuen els tertulians des de Catalunya? Doncs em quedo amb la perla d’en Puigverd, avui al programa d’en Cuní. Després de deixar clar que ell està en contra de les sancions (no esperava menys de tu, company) fa una parrafada dialèctica per donar-ne la culpa a ERC (oh! que original!) i desviar l'atenció de la falta de firmesa del cap de govern espanyol davant les intoxicacions i les mentides sobre la situació lingüística al principat.

Anem a pams; si no recordo malament aquestes sancions venen de la llei de política lingüística aprovada el1998 i, si no em falla la memòria, ERC va votar-hi en contra i el PSC a favor. Així que, si existís algun pecat original en el tema – deixant de banda que era una llei ridículament tímida – en culparíem a aquells que van aprovar la llei, i no pas a aquells que les fa complir, oi?

O és que, segons quines lleis, no s'han de complir?

Però és clar, això de defensar el dret a viure plenament en la nostra llengua és d'aldeanos i no de ciutadants del món cultes i moderns.

Avui, anant cap a la feina, he decidit fer una petita recerca de camp i fotografiar la gran quantitat de cartells en espanyol que hi ha per Barcelona. I, realment, m’he endut una sorpresa força desagradable: n’hi ha un munt!

Us proposo que feu el mateix i envieu les fotos allà on creieu que és més necessari fer pedagogia, perquè vegin la gran “persecució” que pateix la lengua del imperio. Segur que els col·lapsem els servidors.

La paradoxa luliana

Pregunta d’examen:

Qui fou l’ intel·lectual europeu que emprà per primera vegada una llengua romànica ( en lloc del llatí) per parlar sobre religió, teologia o filosofia?

Sent conseqüents amb els resultats de l’últim informe PISA, hem de pensar que pocs estudiants de secundària serien capaços de respondre aquesta pregunta - a priori tan bàsica - de manera correcta.

Segona pregunta d’examen:

On es situa, actualment, la màxima institució cultural que es dedica a l’estudi de l’obra de tan elevat literat?

Aquesta pregunta sembla més senzilla. Els estudiants de secundària més murris, encara que no haguessin contestat la primera, provarien sort a la desesperada contestant el què sembla més lògic, en aquest cas: “Al país d’origen de l’autor”. I es quedarien tan tranquils.

Però ni així rascarien el cinc.

Podreu pensar que és estrany. Sens dubte, ho és. Us imagineu que l’obra de Víctor Hugo s’estudiés més a Txèquia que a França?

Doncs aquesta aparent contradicció, aquesta paradoxa, succeeix actualment amb la figura de Ramon Llull.



L’autor, nascut al Regne de Mallorca el 1232, és un dels escriptors medievals més importants, tant per la qualitat de la seva obra com per la quantitat. Efectivament, fou el primer intel·lectual d’Occident que emprà una llengua que no era el llatí per parlar de temes tan elevats com la Teologia, la Filosofia, les Matemàtiques. Fins i tot se’l considera pioner de la informàtica, ja que la seva obra influencià, segles més tard, Gottfried Leibniz.

I la llengua que emprà va ser el català; llatinitzat, arcaic, amb tics occitans, i tot el què vulgueu, però català.

Si aquest escriptor, filòsof i poeta, contemporani de Dante, hagués nascut a Itàlia, França, Alemanya o Anglaterra, sens dubte seria un clàssic de la literatura europea i tots els llibres de literatura en parlarien amb escreix.

Però Llull nasqué a Mallorca, avui en dia considerada una comunitat autònoma de l’Estat Espanyol. Aquest Estat, com tots sabeu, eleva una sola llengua, la castellana, i una sola literatura, la de Cervantes i Quevedo, per sobre de totes les altres literatures, considerades “perifèriques”. Aquestes últimes no s’ensenyen fora dels territoris on actualment es parlen les respectives llengües. De fet, les “llengües perifèriques” no consten ni a la Constitució d’aquest estat, encara que una d’elles sigui la de Llull.

La figura de Ramon Llull no és estudiada a les aules de l’Estat Espanyol, amb excepció de Catalunya i, possiblement, de Mallorca - encara que no hi posaria la mà al foc -. Sens dubte, un gest que no honra, precisament, dit Estat.

I encara l’honra menys que la màxima institució dedicada exclusivament a l’estudi de la magna obra de Llull no estigui situada ni a Madrid ni Barcelona, com seria lògic, sinó a la ciutat alemanya de Friburg.( http://www.theol.uni-freiburg.de/institute/ist/qut). Dit d’una altra manera, és més probable que trobeu informació sobre l’escriptor si poseu al Google Raimundus Lullus que no pas Raimundo Llull.

Alemanya s’interessa més per l’obra de l’escriptor mallorquí que no pas el seu estat originari. També al Brasil, Ramon Llull compta amb un institut: http://www.ramonllull.net/sw_principal/l_br/home.php.

Una paradoxa curiosa, la luliana. Però potser, si tenim en compte que, de fet, el català també s’ensenya més a les universitats alemanyes que no pas a la resta de l’Estat Espanyol, no la trobarem tan estranya. És com tot.