Rètols i coses que importen

En què quedem?

No s’han fet un fart de dir-nos que els temes identitaris com, per exemple, la llengua, eren una cosa de nacionalismes perifèrics i provincians i que el què realment preocupava als no-nacionalistes (com el PP, Ciutadans/anos o "allò" de la Rosa Díez) eren els temes que “IMPORTAN A LA GENTE” com el preu d'una barra de pa o com va l' Euribor? .

Doncs resulta que, tal i com el cosmopolità diari El Mundo destaca en portada, del debat d’ahir entre en Rajoy i en ZP, el més important és que el candidat conservador “retó en vano a Zapatero a que defienda el español en Cataluña”. Ni les pensions, ni el canvi climàtic , ni el preu del petroli; el més important per a Espanya es si retolem les botigues en català o no.

Pels que vareu tenir el seny d'estalviar-vos l’avorridíssim debat, us confesso que no sé què va ser més trist: si veure al president del Partit Popular enarborant la bandera de l'anticatalanisme per guanyar vots, o al president del govern (en teoria, de tots els ciutadans de l’Estat Espanyol, incloent els catalans) incapaç de justificar el per què de la política lingüística que aplica el seu propi partit a la Generalitat, més enllà del “y tu cuando estabas en el gobierno, más”.

I què en diuen els tertulians des de Catalunya? Doncs em quedo amb la perla d’en Puigverd, avui al programa d’en Cuní. Després de deixar clar que ell està en contra de les sancions (no esperava menys de tu, company) fa una parrafada dialèctica per donar-ne la culpa a ERC (oh! que original!) i desviar l'atenció de la falta de firmesa del cap de govern espanyol davant les intoxicacions i les mentides sobre la situació lingüística al principat.

Anem a pams; si no recordo malament aquestes sancions venen de la llei de política lingüística aprovada el1998 i, si no em falla la memòria, ERC va votar-hi en contra i el PSC a favor. Així que, si existís algun pecat original en el tema – deixant de banda que era una llei ridículament tímida – en culparíem a aquells que van aprovar la llei, i no pas a aquells que les fa complir, oi?

O és que, segons quines lleis, no s'han de complir?

Però és clar, això de defensar el dret a viure plenament en la nostra llengua és d'aldeanos i no de ciutadants del món cultes i moderns.

Avui, anant cap a la feina, he decidit fer una petita recerca de camp i fotografiar la gran quantitat de cartells en espanyol que hi ha per Barcelona. I, realment, m’he endut una sorpresa força desagradable: n’hi ha un munt!

Us proposo que feu el mateix i envieu les fotos allà on creieu que és més necessari fer pedagogia, perquè vegin la gran “persecució” que pateix la lengua del imperio. Segur que els col·lapsem els servidors.