Passar les vacances de Setmana Santa tancada a casa estudiant és una activitat massoquista i molt poc saludable - made in Pompeu Fabra - que no recomano a ningú, com és òbvi.
A part d'haver d'aguantar, entre riures burletes, les típiques frases dels amics, bona gent tots ells (que disfrutis, que t'ho passis molt bé, doncs nosaltres marxarem uns dies a X...), el fet de passar hores i hores summergida entre les denses pàgines d'apunts fotocopiats d'Estadística (l'assignatura més amena del món, com ja haureu suposat) té efectes secundàris palpables. Un d'ells, per exemple, és aquest article, malaltís i completament innecessàri( però curiós, si més no).
Resulta que acabo de "descobrir" ( si hagués anat a classe, l'hagués descoberta fa un mes) una distribució anomenada T de Student ( científics, enginyers i/o d'altres especímens ja sabran de quina es tracta). I, us preguntareu, qui és el senyor Student? Doncs realment el noi en qüestió es deia
W.S.Gosset, era irlandès i treballava a l'empresa Guiness Breweries, departament d'investigació (a part de fer cervesa, pel què es veu, ja generaven I+D). Un bon dia, pels volts de 1908, va descobrir aquesta bonica distribució - la qual m'està fent passar uns moments inoblidables -, però no li va poder posar el nom de Gosset perquè els de l'empresa - molt vius - es volien quedar amb els mèrits del descobriment. És per això que el pobre irlandès no va tenir més remei que posar el pseudònim genèric de student.
Eus ací el perill de llegir les explicacions en lletra petita dels llibres de text, on t'expliquen la vida de la gent. Almenys és la única part amena del llibre d'Estadística.
A part d'haver d'aguantar, entre riures burletes, les típiques frases dels amics, bona gent tots ells (que disfrutis, que t'ho passis molt bé, doncs nosaltres marxarem uns dies a X...), el fet de passar hores i hores summergida entre les denses pàgines d'apunts fotocopiats d'Estadística (l'assignatura més amena del món, com ja haureu suposat) té efectes secundàris palpables. Un d'ells, per exemple, és aquest article, malaltís i completament innecessàri( però curiós, si més no).
Resulta que acabo de "descobrir" ( si hagués anat a classe, l'hagués descoberta fa un mes) una distribució anomenada T de Student ( científics, enginyers i/o d'altres especímens ja sabran de quina es tracta). I, us preguntareu, qui és el senyor Student? Doncs realment el noi en qüestió es deia
W.S.Gosset, era irlandès i treballava a l'empresa Guiness Breweries, departament d'investigació (a part de fer cervesa, pel què es veu, ja generaven I+D). Un bon dia, pels volts de 1908, va descobrir aquesta bonica distribució - la qual m'està fent passar uns moments inoblidables -, però no li va poder posar el nom de Gosset perquè els de l'empresa - molt vius - es volien quedar amb els mèrits del descobriment. És per això que el pobre irlandès no va tenir més remei que posar el pseudònim genèric de student.Conclusió: BECARIS DEL MÓN, UNIU-VOS!
Eus ací el perill de llegir les explicacions en lletra petita dels llibres de text, on t'expliquen la vida de la gent. Almenys és la única part amena del llibre d'Estadística.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada