Durant l'encesa de l'antorxa olímpica, que ha de recórrer milers de quilòmetres des de la ciutat grega fins a arribar a Beijin ( talment la ruta d'Alexandre, i encara una mica més), un membre de Reporters Sense Fronteres va saltar en escena amb una pancarta on, en lloc de les anelles olímpiques habituals, hi figuraven cinc manilles enllaçades. Tot això en protesta per a la repressió de la Xina sobre el poble tibetà, i també en denuncia de la violació dels drets humans que es du a terme a la futura seu dels Jocs.
Els reporters van al·legar que el foc olímpic, símbol sagrat de la pau i la unió dels pobles, no podia estar en mans d'una dictadura que viola sistemàticament els drets humans i que escampa el seu imperialisme arreu. Bé, per aquesta raó última, esperem que la flama mai arribi a cap ciutat dels Estats Units.
Però, què hi diu Xina? Doncs, bàsicament, res. Res, perquè els ciutadans xinesos actualment, en la famosa era de les comunicacions, desconeixen oficialment aquests fets ( sort de Sant Youtube).
La televisió xinesa ja es va curar en salut retransmetent l'encesa amb uns segons de diferència, de manera que, quan es van produir els accidents, el què van veure els xinesos va ser un magnífic pla picat sobre el recinte d'Olimpia.
No sé pas per què us alarmeu. Aquesta tècnica de la retransmissió diferida s'utilitza des de la cerimònia dels Òscars, passant per Superbowls, fins als Jocs Olímpics de Barcelona '92. Sí, els ciutadans del món ens vam quedar sense veure la xiulada al rei i la gran pancarta que posava "Freedom for Catalonia", que es va desplegar durant la ceremònia d'obertura. Una pancarta que denunciava l'opressió d'un estat sobre un poble; vès, com ahir a Olimpia.
Però a part de voler denunciar la manipulació constant dels mitjans de comunicació en benefici del l'establishment i els poders fàctics ( cosa que també és, per sí sola, un tema de reflexió important), el que vull és denunciar aquell ens tan canviant i moldejable que és l'anomenada comunitat internacional.
Què està fent la ONU? I la OTAN? I la UE, què n'opina? És més, què hi diem nosaltres?. Nosaltres, que un 15 de febrer vam omplir els carrers de Barcelona demanant un no a la guerra que fou obviat, amb les subseqüents conseqüències. Per què, com vam denunciar els abusos imperialistes dels EUA, no denunciem amb igual força els de la dictadura comunista xinesa?
Oh, és que els diners...
Sí, l'economia xinesa és actualment clau en aquest món globalitzat. Per a nosaltres també. El pes de la població xinesa, i la seva contribució al PIB, és cada vegada més rellevant.
O no és això?
Serà perquè ens fa por denunciar obertamament una dictadura que no ho sembla perquè és d'"esquerres"?
Ja n'hi ha prou de demagògia amb les mal anomenades dictadures d'"esquerres". Cuba, Corea del Nord i la Xina actualment són dictadures, a seques. Prou de romanticismes. Prou de guerrillers icònics, prou d'ideologies barates per a justificar l'exili d'intel·lectuals, la repressió política i social, la violació dels drets humans, la desinformació, l'ocupació il·legal d'altres països i el genocidi cultural ( vegis el Tibet, però també Taiwan).
Cap país no democràtic hauria de ser la seu dels Jocs Olímpics. Confio en què, almenys, la focalització dels mitjans de comunicació mundials sobre la Xina serveixi per a fer obrir els ulls al món i revelar-nos, mijançant casos com el d'ahir, la situació actual del poble tibetà i també del poble xinès que pateix repressió. Almenys, que se'n parli ja és bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada