Que n’aprenguin!

A Can Barça sembla que les aigües baixen revoltes. A l’entrenador no li fa cas ni l’encarregat del material, els jugadors es dediquen a viure la dolce vita i la directiva es mira el melic mentre intenta treure pilotes fora ( mai millor dit).

Recordeu aquell noi tant trempat – a qui, fins i tot els periodistes, anomenaven amicalment “en Jan”- que el 2003 va guanyar les eleccions a la presidència del Barça? El que es va presentar fent tàndem amb en Sandro Rosell. A aquell noi totes li ponien, i va resultar ser el nou "messies" del barcelonisme: va aconseguir trencar la mala ratxa endèmica de resultats, aportant-nos lligues i copes d’Europa.
Doncs, actualment, sembla que s’ha girat la truita. Els problemes i la mala premsa ( contra la qual es va enrabiar l’altre dia) s’han multiplicat més que la seva panxa (la del melic).

Fins aquí, res de nou sota el sol. Tothom sap que les crisis en el món del futbol són cícliques i sembla que ara estem al final d’un cicle.

El problema s'agreuja perquè, a més a més, el jugador estrella (el que a la NBA anomenen jugador franquícia) , aquell que va fer girar ell solet el cercle virtuós laportista, ha entrat en decadència absoluta i, probablement, no tornarà a suar la samarreta blaugrana.

I doncs, què es pensaven?

A mi em sembla d’allò més normal; què faríeu demà si us toquessin deu milions d’euros? Deixar de treballar, oi?
Exactament el mateix que fan les estrelles del Barça fitxades a cops de talonari

Si a una persona de vint-i-pocs anys (sense estudis, procedent d'un entorn complicat i amb la testosterona pels núvols) li soluciones la vida, la de la seva família i la del munt d’amics, representants i fills i filles que té escampats pel món, després no li demanis que treballi vuit hores al dia com si d’una persona normal es tractés.

I això – com diria la Terribas - per què? Doncs és fàcil d’explicar.
Perquè el futbol professional és mentida. No és esport, és negoci.

Que consti que hem avisat... però ens sembla que dintre d'uns anys podrem tornar a publicar el mateix article canviant algun nom.
En fi, com diria aquell: que n'aprenguin!