S’obre el teló.
Apareix un home amb talant, precognitzant tempestes i recessions arreu, i mostrant-se ell mateix com l’única solució al drama; l’opció centralista i plural ( quina contradicció) que “la seva idea d’Espanya” necessita.
Això sí, sense tancar les portes a ningú, car la majoria absoluta del 82 queda lluny. I això inclou que a casa seva tothom hi és benvingut: des de la figura trista i obscura de la barba fins al predicador democristià. Inclús els nobles xicots del nord, el poble dels irreductibles ( amb concert econòmic, això si) for
men part de la funció.
Prioritats: salvar l’eufemística “recessió”, consolidar un pacte terrorista que inclogui la majoria de partits i continuar amb les polítiques socials dels 400 euros.
I per això l’home de les disfresses és ben capaç d’interpretar el paper d’espanyol de cap a peus, per buscar complicitats amb la dreta més rància. Sí, aquella dreta que feia por, la dreta del llop que venia si no hi fèiem alguna cosa. Sort que varem votar-lo, perquè si no ara estaríem governats per ELLS! Doncs ells són els mateixos amb els quals l’home de les disfresses està disposat a avenir-se en qüestió de temes d’Estat, a la primera de canvi, si s’escau. I sense complexos.
I què succeeix amb el poble dels “reductibles” sense aigua? Allà on governa l’home-sense-mots? Doncs no patiu. L’home de les disfresses, a part de talant, també té molt de talent, i és capaç d’enarborar la senyera amb convicció. La senyera de les balances fiscals i la “promesa” (aquí s’ha d’anar amb peus de plom) d’estudiar el transvasament del Roine. Vaja, just en la línia del predicador democristià, i gens en la línia de l’home-sense-mots, tot i ser del seu propi parit. Curiós. Així és com li paga els milió i mig de vots i els 25 diputats?
Què pretén l’home de les disfresses? Quina estratègia està duent a terme?
Que vagi amb compte, perquè l’època dels xecs en blanc ha acabat. Hem après que les promeses ja no són el que eren ( com els transvasaments, que a partir d’ara esdevindran "captacions temporals").
La funció tot just acaba de començar.
1 comentari:
iep,
doncs vés a saber kè passarà ara amb el zapatos...
m'imagino que anirà fent com aquests 4 anys, ara amb uns ara amb altres, com heu dit, però vés a saber què passarà, que 4 anys donen per a molt.
a veure si despertem nsoaltres, per això!
salut!
gorina.
Publica un comentari a l'entrada